Warhol Had No Faith in Europe

<--

Andy Warhol va ser respectat intel•lectualment a Europa molt abans que als Estats Units. El problema –per als europeus, que no pas per als americans– va ser creure’s que l’obra de Warhol era crítica amb la producció capitalista. Greu autoengany: la seva obra mai de la vida no va expressar els valors europeus. Més que cap altre artista pop, va ser un decidit defensor de l’americanisme i del consumisme.

En la idealista Europa dels anys seixanta, alguns haurien venut la seva ànima al diable perquè Warhol fos comunista. Sobretot a Itàlia i a França, els hauria agradat molt i, com dèiem, hi va haver alguns moments il•lusoris que s’ho van arribar a pensar. Trist autoengany: l’art de Warhol no només encarnava l’estil de vida dels americans, sinó que també era “patriòtic i laudatori” al màxim, llegeixo en l’excel•lent llibre del filòsof i crític d’art Arthur C. Danto (Michigan, 1924), Andy Warhol (Paidós), que està dedicat a “Barack i Michelle Obama, i al futur de l’art americà”. S’imaginen que algun dels nostres il•lustres crítics d’art dediqués un assaig a Artur Mas, Helena Rakosnik i al futur de l’art català? Jo en sóc incapaç…

Una cosa és el que ens agradaria que fos i l’altra, ben diferent, el que de veritat és. Obsessionat pel glamur, la bellesa, les festes, les compres i el sexe, el cert és que a Warhol li agradava poc parlar de política, tot i que és prou coneguda la seva debilitat pel partit demòcrata, al qual va arribar a ajudar a finançar-se. A Warhol no li agradava mullar-se, políticament parlant, i de fet fins i tot als Estats Units no li van perdonar mai que no es posicionés sobre la guerra del Vietnam.

En el seu llibre, Danto –que ha quedat clar, doncs, per la contundent dedicatòria, que és també un gran patriota americà– ve a reconèixer que Andy Warhol va tenir més èxit a Europa perquè els esquerranosos europeus van dipositar grans significats polítics en la seva obra. Uns significats inventats.

Una altra cosa és que Warhol entrés en aquest joc de confusió. Un segon volum d’edició recent, Andy Warhol. Entrevistas (Blackie Books), deixa força clar que no va ser així. En una entrevista al poeta John Giorno, el 1963, Warhol anunciava que exposaria la seva sèrie sobre desastres a la galeria Ileana Sonnabend de París: “No sé per què tinc una exposició a París. No crec en Europa”.

L’any 1966, en una cèlebre entrevista a Gretchen Berg, filla de l’historiador de cine Herman G. Weinberg, Andy Warhol va etzibar: “Em sento un artista nord-americà; m’agrada viure aquí, crec que és un lloc magnífic, fantàstic. M’agradaria treballar a Europa, però llavors no faria el mateix, faria unes altres coses. Crec que el meu art dóna certa imatge dels Estats Units, però jo no faig crítica social. No pretenc fer una crítica dels Estats Units, ni ensenyar alguna cosa lletja; suposo que sóc un artista pur”. Queda clar.